Collonades Anoienques...

WE WANT A CATALAN STATE

2009-03-07T07:43:00.004+01:00

Els catalans i catalanes que som aquí i tots els que no han pogut desplaçar-se però que hi són amb el cor, som aquí perquè volem que Catalunya tingui el seu lloc al món, com les altres nacions europees. Som aquí perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa. Perquè en tenim dret i volem un Estat propi.

Des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII, la nació catalana, els Països Catalans, va gaudir de personalitat política pròpia i independent. Com recordava Pau Casals a l’ONU el 1971, Catalunya, bressol de la democràcia europea, va tenir el primer Parlament, abans que Anglaterra. Als inicis de l’Edat Moderna, la nació catalana va entrar a formar part d’una confederació amb la corona de Castella però, malgrat els intents imperialistes dels monarques espanyols, va mantenir el seu Estat fins que, per la força de les armes, el rei espanyol, amb l’ajuda dels francesos, va conquerir el País Valencià el 1707, el Principat de Catalunya el 1714 i Mallorca el 1715, va abolir les nostres institucions de govern i parlamentàries i va intentar eliminar la nostra llengua i la nostra personalitat per assimilar-nos i convertir-nos en espanyols.

Des d’aleshores ençà, la nació catalana ha viscut sotmesa al poder espanyol, i el més recent intent del president Macià de constituir la República catalana dins la federació de nacions ibèriques va acabar de forma cruenta a causa de l’aliança feixista del dictador Franco amb Hitler i Mussolini.

Recuperada la democràcia, Catalunya va viure la il·lusió de recuperar el seu estatus polític dins una federació democràtica, però amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, les aspiracions de Catalunya d’arribar a tenir una relació bilateral amb Espanya van anar minvant fins a arribar a l’esperpèntic ridícul de l’Estatut, que es consolidarà amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, on uns jutges parcials i al servei dels partits espanyols, decidiran contra la voluntat del poble expressada en les urnes.

La dependència de les decisions de l’Estat dels espanyols ens està portant a la ruïna. Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, la seva, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones i posa en risc la cohesió social.

La supervivència de Catalunya com a nació, i del català com a llengua mil·lenària, llengua de cultura i patrimoni europeu està en risc. Cal que els catalans ens mobilitzem i aixequem pacíficament en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius. Tots nosaltres, hem entès que és l’hora de dir prou. L’Europa dels Estats es consolida per la voluntat dels Estats que la formen i el somni de l’Europa dels pobles i de les nacions s’ha esvaït per molts anys, si no definitivament.

Hem vingut a Brussel·les amb dos objectius i depèn de nosaltres, catalans, assolir-los. Volem que els partits nacionals catalans, d’una vegada per totes, posin la independència com a objectiu en els seus programes electorals i l’autodeterminació com prioritat en la seva acció de Govern. No volem pactes de govern que no diguin amb claredat que el Govern de Catalunya promourà l’autodeterminació amb l’objectiu d’aconseguir la independència per fer que arribem a ser un estat de la Unió Europea amb els mateixos drets i deures que la resta dels Estats actuals.

Des d’aquí, volem mostrar al món que a Catalunya existeix un conflicte, un conflicte pacífic. Els catalans tenim el dret d’autodeterminar-nos i volem exercir aquest dret. Volem tenir la possibilitat de decidir el nostre futur col·lectiu. Volem votar. Europa ho ha de saber: l’Estat espanyol no serà una democràcia si ens nega el dret de decidir. Nosaltres només demanem una democràcia vertadera, volem decidir lliurement el nostre futur col·lectiu, com ho han fet no fa gaire els montenegrins, els grenlandesos, i fa uns anys els eslovacs, els eslovens, els lituans, els letons, els estonians, com abans els irlandesos, polonesos, finlandesos, hongaresos, i tants i tants pobles europeus, a mesura que han anat retrobant la llibertat.

Amb il·lusió, amb força i amb coratge, volem cridar ben fort i ben alt:

Som una nació, volem exercir l’autodeterminació, volem votar!

Volem l’Estat Propi. Visca Catalunya lliure!

Primeres Collonades

2009-02-11T19:54:00.003+01:00

Avui el Primeres Collonades, un dels altres blocs d’un servidor, ha publicat el post número 100.
Si el voleu llegir, seguiu aquest enllaç.

Salut !!!!

10.000 ... i de l'Anoia, quants?

2009-02-09T23:38:00.003+01:00

Bé, no és dilluns, però és dimarts, i toca parlar-ne.
Serà l'Anoia una de les poques comarques que no podrà fer cap autocar directe a Brussel·les?
Espero que no.
D'acord que som un país adormit, un país que ens poden insultar, robar i menysprear sense que donem respostes... però crec que aquest és un problema que, fonamentalment, es basa en que som un país amb una franca manca de lideratge (polític) i una societat que viu, perplexa, aquest present.
Per tan, és importat, molt important, que comencem a despertar com poble i que comencem a donar, per a nosaltres mateixos, les respostes que l'honor, l'orgull i la història de la nostra nació, mereix.
Ens ho devem i li devem al país.
I si els polítics no estan a l'alçada (que no hi estan), haurem de ser nosaltres els que fem el primer pas (i el segon, el tercer i els que calguin) per deixar clar quin és el camí i forçar-los a seguir-lo.
O no?
És important començar a fer coses, començar a demostrar que estem vius, que som i que encara volem ser.
Prou.
O és que encara hem de patir més humiliacions per a reaccionar?
No n'hi h prou amb l'espoli fiscal diari a que ens sotmet Espanya?
No n'hi ha prou amb els múltiples incompliments (traspassos, finançament, inversió pendent en infraestructures, etc) del darrer Estatut aprovat pel nostre Parlament, pel Parlament Espanyol, pel Senat Espanyol i per Referèndum propi?
No n’hi ha prou amb el menyspreu constant que ens mostra Espanya?
Seguirem mirant (i parlant només) com ens acaben enfonsant el present i el futur econòmic, polític i social a que tenim dret com a país?
Seguirem esperant?
Jo no.
Prou.
I per començar, seré a Brussel·les el dia 7 de Març.
I tu?
Vindràs?
O et quedaràs a casa amb qualsevol tipus d’excusa que no passarà de ser que aquell cap de setmana no et va bé?
I quant et va bé? Quan ja no siguem ningú? Quan ja no tinguem res de res?
O potser el que tens és puta (perdó) mandra?
Fa mandra (oi?) anar i tornar a Brussel·les en un cap de setmana? Uf... quin pal! Què cansat!
I no et miraràs al mirall fins passats uns dies... i després, tornaràs a criticar-ho tot, a queixar-te, però ho faràs escarxofat al sofà de casa, i per dins, molt en el fons, la teva consciència et recordarà que ets un covard, un boques, un figaflor, un cridaner... i prou.
Seràs còmplice del teu vergonyant present i del innoble futur (nacional i de prosperitat) que deixaràs al teu fill.
La història del nostre país és plena de catalans que, en situacions infinitament més complicades, on realment si calia ser valent i sacrificar la pròpia vida, van ser-hi, van saber estar a l’alçada, i van saber renunciar al benestar propi per a que avui, tu i jo, encara puguem dir-nos catalans i penjar estel·lades al balcó (eps! No em diràs que nomes ho fas l’onze de setembre i per Sant Jordi... oi?).
Només un cap de setmana... a nosaltres només en demanen un cap de setmana... que ens faci despertar.
Ara és l’hora, catalans. Ara és l’hora de dir prou, i demostrar-ho. No esperem a manifestar-nos quan sigui massa tard. Comencem... ja!

Espero que, com a mínim, els “normals” de l’Anoia ens pugem estalviar un car i lent desplaçament a Barcelona en transport públic, fent possible sortir, des d’Igualada, en autocar ple cap a Brussel·les.
Apunta-t’hi ara, contactant amb el delegat de Deumil.cat a l’Anoia, enviant mail a: jordi4611@hotmail.com

Salut!!!

PS. I si encara no tens clar de que va tot això, i vols saber més, visita:
http://deumil.cat/
http://facebook.deumil.cat/
http://deumil.cat/index.php?action=viatge
http://dossier.deumil.cat/

En parlem dilluns...

2009-02-06T00:55:00.005+01:00

No sé si heu vist aquest espot.
Si no heu tingut l’oportunitat, feu-ho ara.
I si, a més, no coneixeu que és Deumil.cat, visiteu la seva web.

Dilluns en parlem.

Salut!!!!

Botifarrada

2008-10-10T20:27:00.006+02:00

És evident que aquest diumenge no tenim res a celebrar, ara bé, sempre és saludable compartir jornada amb gent com cal, i més, si compartim una bona botifarra.
Doncs això, ja sabeu: diumenge... botifarra!!!
Si en voleu més informació, cliqueu aquí.

Salut !!!

* Entre tots, intetem que en Carod n vegui gaire i parli menys... que a hores d'ara, a en Carod, li sobren paraules.

Hospital d'Igualada

2008-10-04T12:48:00.004+02:00

En el darrer més he hagut d’anar molt sovint a l’Hospital. Visites, analítiques, proves i, finalment, ingrés i intervenció quirúrgica.
La sorpresa que m’he emportat ha estat gran i bona. Quin canvi de sensacions amb el nou edifici.
La sanitat al país i, sobretot a Igualada, que conec per haver-la patit, està molt malament. Manquen diners i, sobretot, manca il·lusió i vocació a molts dels professionals que hi treballen. En molts casos, aburrits per la manca de recursos i mitjans.
En els darrers 5 anys havia passat per l’Hospital antic (edifici de la Mútua) per a dos naixements, per una clavícula de la meva filla i un ingrés per pneumònia del nen. En tots els casos la sensació que se’ns va quedar a la meva dona i a mi va ser molt dolenta. Personal molt cremat, tracte dolent i organització nefasta.
En aquest darrer més d’experiències en el nou edifici he de dir que moltes coses han millorat, moltes. Sembla mentida la enorme importància que poden tenir-hi el fet de disposar d’unes instal·lacions adients.
El nou Hospital està molt ben rumiat arquitectònicament i això facilita el treball dels professionals i com a conseqüència, el confort dels malalts. Llàstima d’uns acabats (enrajolats sobretot) fets a cuita-corrents i amb pressupost exhaurit, doncs envelliran l’aspecte i higiene del edifici prematurament.
Ara bé, toc d’atenció als responsables de l’Hospital. No aprofitar aquest nou espai per a canviar dinàmiques i actituds en els professionals és un gran error. Poques ocasions com aquestes hi hauran per a canviar les males costums.
Cal millorar l’organització, l’estructura, amb un sol objectiu: el pacient. Han de posar les eines necessàries per motivar el personal en la recerca del tracte humà que el pacient reclama. Aquest tracte que suposa el 50% de la curació.
Tenim l’edifici, tenim els professionals, ara només manca l’empenta, motivació i organització necessària per humanitzar un servei que mai s’havia d’haver deshumanitzat.

Salut!!!

Anoiadiari.cat (ja era hora!!!)

2008-09-25T01:05:00.008+02:00

Bona noticia per la comarca. Molt bona.
Han anunciat que a partir del proper dia 1 d’octubre apareix el primer diari digital, i únicament digital, de la comarca de l’Anoia: el Anoiadiari.cat
Aquesta tarda, a la Sala d’Actes de la Biblioteca, he assistit a l’acte de presentació.
Una brillant conferència d’en Saül Gordillo ha estat l’acte estrella de la presentació, i he de dir, molt clarament, que malgrat els desacords que tinc amb en Saül i el seu bloc, no em dol reconèixer que avui ha estat brillant, ha demostrat la seva vàlua, i que he estat d’acord amb el 95% del seu anàlisi i presentació.

La voluntat de l’Anoiadiari.cat és obrir camí i ser referent en una comarca que és molt activa en la catosfera, però sempre des de iniciatives personals i aïllades. Ja era hora que aparegués algú amb voluntat de crear unions i sinergies: de crear xarxa.
Bones, molt bones, les vibracions que m’ha transmès aquest naixement digital.
Li cal a Igualada, li cal a la comarca, li cal al país.
Donaré el meu suport incondicional a la iniciativa.
Molta sort Anoiadiari.cat !!!

Salut a tots !!!!

Atracaments amb uniforme

2008-09-23T22:57:00.010+02:00

El passat dia 2 de setembre, passades les tres de la tarda, a plena llum del dia, just en aquest punt des d’on està feta aquesta fotografia, vaig ser atracat per l’agent 089 de la Guàrdia Urbana de la ciutat d’Igualada. Podeu veure com al final de la recta, es troba la rotonda que dona entrada a la ciutat i els primers edificis d’aquesta.
El mateix dia 2 no vaig ser conscient de que estava sent objecte d’un atracament. Fins avui no he sabut que he estat robat, i fins avui no he sabut que va ser l’agent 089.
Ara sé, el vaig veure la setmana passada, no pot ser un altre que aquest, que l’agent s’amaga, com un vulgar lladre, entre els alts matolls que hi ha a l’antiga Nacional II (Estatal II pels nacionalment conscients) i ara anomenada Avda. Catalunya (té collons el canvi!), per suposat, sense número. Dic Avinguda Catalunya per que ell ho diu, ja que al ser un tram fora de la ciutat, envoltat de camps, no hi ha cap placa de carrer ni molt menys números. No hi ha lloc on posar-los. Vosaltres mateixos ho podeu veure en la foto al peu d’aquestes línies. He posat un cercle blau on suposadament va perpetrar l’atracament.

Doncs bé, el personatge s’amaga entre els matolls alts, molt alts (cercle vermell de la foto anterior) que hi ha al voral de l’antiga N-II, en un canvi de rasant, dins un cotxe anònim. Per a quedar encara més ben camuflat, s’ajup de tal manera que no se’l pugui veure assegut al volant. Doncs això, s’ajup de tal manera, el trepa, que un cop vaig veure aquest cotxe allí aparcat, i vaig pensar que ja els hi val als caçadors de cargols (tan habituals aquests dies després de caure quatre gotes) d’aparcar en un lloc tant poc adient i tant perillós per la resta de vehicles. Només un cop vaig veure que algú era dins el cotxe, doncs hi sortien just dos ulls, com espiant. Aquell dia vaig pensar que no es tractava d’un caçador de cargols (no havia plogut gota), si no d’un obsés sexual que es masturbava, per exemple, d’amagat veient passar els cotxes... hi ha de tot en aquest mon.
Doncs ni una opció ni l’altre.
Avui he rebut una denúncia, qualificada de GREU, per haver fet la bogeria de circular per aquest tram a 73 km/h!!! En plena avinguda urbana!!! Encara rai que no m’empresona’t el paio!!!
És aquí on he pogut deduir que el boig que aturava el cotxe camufladament en tal mal punt, no era ni un caçador de cargols ni un obsés sexual, si no un lladre vestit amb l’uniforme que porten els lladres a Igualada, el de Guàrdia Urbà.
Avui, sent el primer comentari en el nou bloc, no m’estendré més parlant d’aquesta mal dita policia que corre per Igualada.
La diria massa grossa.
Agafa aire, L’Espelt, respira, i segueix escrivint, com si fossis un senyor.
Fet i fet, com a català, ja sé el que és que em robin a diari i, a més, m’insultin.

Oi Ecspanya?
Gracies a Déu, puc dir que no visc a Igualada, i em queda el consol que el sou (magnífic sou per cert) d’aquesta tropa, anomenada policia, no surt dels meus impostos, si no que sols hi col·laboro, involuntàriament, cada cop que em roben.
I per acabar, he de dir que passo per aquest punt de carretera (perdó, d’avinguda) entre 6 i 8 vegades cada dia, per tant, tinc molts números per a que el robatori, que avui he conegut del lladre esmentat, sigui només la punta d’iceberg del que m’ha fet el personatge aquests darrers vint dies...
Us ho faré saber.

Salut!!!

Benvinguts...

2008-09-23T22:21:00.001+02:00

... a la comarca de l’Anoia.
Com tota bona aventura, pots decidir com i quan començar-la, però ignores com serà i lo lluny que podrà portar-te.
Així començo l’aventura d’aquest nou bloc. Decidint quan i com. Gaudeixo amb el misteri de saber com serà i on em portarà.
Com diu el poeta... tot està per fer i tot és possible.
El quan és avui, com odia haver estat ahir o demà passat.
El com, és entrant a la comarca com m’agrada entrar-hi a mi, per carreteres comarcals, poc transitades, gaudint de l’absència de presses i assaborint els colors i el so del paisatge... lluny queda per aquí la tensió de l’A2 i el seu soroll.

Només un comentari sobre la foto de la capçalera del bloc.
Hi surten molins, aquests molins que estan tant de moda com a energia alternativa, ecològica. No entraré a posicionar-me ara sobre si estic d’acord o no en la seva implantació, en la seva contaminació visual i paisatgística, etc...
Aquests molins son a la capçalera del bloc per què és la imatge que veig cada cop que aixeco la mirada del teclat o la pantalla i miro per la finestra.
És, son, simplement el meu horitzó particular com a blocaire.