dilluns, 9 de febrer de 2009

10.000 ... i de l'Anoia, quants?


Bé, no és dilluns, però és dimarts, i toca parlar-ne.
Serà l'Anoia una de les poques comarques que no podrà fer cap autocar directe a Brussel·les?
Espero que no.
D'acord que som un país adormit, un país que ens poden insultar, robar i menysprear sense que donem respostes... però crec que aquest és un problema que, fonamentalment, es basa en que som un país amb una franca manca de lideratge (polític) i una societat que viu, perplexa, aquest present.
Per tan, és importat, molt important, que comencem a despertar com poble i que comencem a donar, per a nosaltres mateixos, les respostes que l'honor, l'orgull i la història de la nostra nació, mereix.
Ens ho devem i li devem al país.
I si els polítics no estan a l'alçada (que no hi estan), haurem de ser nosaltres els que fem el primer pas (i el segon, el tercer i els que calguin) per deixar clar quin és el camí i forçar-los a seguir-lo.
O no?
És important començar a fer coses, començar a demostrar que estem vius, que som i que encara volem ser.
Prou.
O és que encara hem de patir més humiliacions per a reaccionar?
No n'hi h prou amb l'espoli fiscal diari a que ens sotmet Espanya?
No n'hi ha prou amb els múltiples incompliments (traspassos, finançament, inversió pendent en infraestructures, etc) del darrer Estatut aprovat pel nostre Parlament, pel Parlament Espanyol, pel Senat Espanyol i per Referèndum propi?
No n’hi ha prou amb el menyspreu constant que ens mostra Espanya?
Seguirem mirant (i parlant només) com ens acaben enfonsant el present i el futur econòmic, polític i social a que tenim dret com a país?
Seguirem esperant?
Jo no.
Prou.
I per començar, seré a Brussel·les el dia 7 de Març.
I tu?
Vindràs?
O et quedaràs a casa amb qualsevol tipus d’excusa que no passarà de ser que aquell cap de setmana no et va bé?
I quant et va bé? Quan ja no siguem ningú? Quan ja no tinguem res de res?
O potser el que tens és puta (perdó) mandra?
Fa mandra (oi?) anar i tornar a Brussel·les en un cap de setmana? Uf... quin pal! Què cansat!
I no et miraràs al mirall fins passats uns dies... i després, tornaràs a criticar-ho tot, a queixar-te, però ho faràs escarxofat al sofà de casa, i per dins, molt en el fons, la teva consciència et recordarà que ets un covard, un boques, un figaflor, un cridaner... i prou.
Seràs còmplice del teu vergonyant present i del innoble futur (nacional i de prosperitat) que deixaràs al teu fill.
La història del nostre país és plena de catalans que, en situacions infinitament més complicades, on realment si calia ser valent i sacrificar la pròpia vida, van ser-hi, van saber estar a l’alçada, i van saber renunciar al benestar propi per a que avui, tu i jo, encara puguem dir-nos catalans i penjar estel·lades al balcó (eps! No em diràs que nomes ho fas l’onze de setembre i per Sant Jordi... oi?).
Només un cap de setmana... a nosaltres només en demanen un cap de setmana... que ens faci despertar.
Ara és l’hora, catalans. Ara és l’hora de dir prou, i demostrar-ho. No esperem a manifestar-nos quan sigui massa tard. Comencem... ja!

Espero que, com a mínim, els “normals” de l’Anoia ens pugem estalviar un car i lent desplaçament a Barcelona en transport públic, fent possible sortir, des d’Igualada, en autocar ple cap a Brussel·les.
Apunta-t’hi ara, contactant amb el delegat de Deumil.cat a l’Anoia, enviant mail a: jordi4611@hotmail.com

Salut!!!

PS. I si encara no tens clar de que va tot això, i vols saber més, visita:
http://deumil.cat/
http://facebook.deumil.cat/
http://deumil.cat/index.php?action=viatge
http://dossier.deumil.cat/

Cap comentari: