En el darrer més he hagut d’anar molt sovint a l’Hospital. Visites, analítiques, proves i, finalment, ingrés i intervenció quirúrgica.
La sorpresa que m’he emportat ha estat gran i bona. Quin canvi de sensacions amb el nou edifici.
La sanitat al país i, sobretot a Igualada, que conec per haver-la patit, està molt malament. Manquen diners i, sobretot, manca il·lusió i vocació a molts dels professionals que hi treballen. En molts casos, aburrits per la manca de recursos i mitjans.
En els darrers 5 anys havia passat per l’Hospital antic (edifici de la Mútua) per a dos naixements, per una clavícula de la meva filla i un ingrés per pneumònia del nen. En tots els casos la sensació que se’ns va quedar a la meva dona i a mi va ser molt dolenta. Personal molt cremat, tracte dolent i organització nefasta.
En aquest darrer més d’experiències en el nou edifici he de dir que moltes coses han millorat, moltes. Sembla mentida la enorme importància que poden tenir-hi el fet de disposar d’unes instal·lacions adients.
El nou Hospital està molt ben rumiat arquitectònicament i això facilita el treball dels professionals i com a conseqüència, el confort dels malalts. Llàstima d’uns acabats (enrajolats sobretot) fets a cuita-corrents i amb pressupost exhaurit, doncs envelliran l’aspecte i higiene del edifici prematurament.
Ara bé, toc d’atenció als responsables de l’Hospital. No aprofitar aquest nou espai per a canviar dinàmiques i actituds en els professionals és un gran error. Poques ocasions com aquestes hi hauran per a canviar les males costums.
Cal millorar l’organització, l’estructura, amb un sol objectiu: el pacient. Han de posar les eines necessàries per motivar el personal en la recerca del tracte humà que el pacient reclama. Aquest tracte que suposa el 50% de la curació.
Tenim l’edifici, tenim els professionals, ara només manca l’empenta, motivació i organització necessària per humanitzar un servei que mai s’havia d’haver deshumanitzat.
Salut!!!
