Anoiadiari.cat (ja era hora!!!)

Bona noticia per la comarca. Molt bona.
Han anunciat que a partir del proper dia 1 d’octubre apareix el primer diari digital, i únicament digital, de la comarca de l’Anoia: el Anoiadiari.cat
Aquesta tarda, a la Sala d’Actes de la Biblioteca, he assistit a l’acte de presentació.
Una brillant conferència d’en Saül Gordillo ha estat l’acte estrella de la presentació, i he de dir, molt clarament, que malgrat els desacords que tinc amb en Saül i el seu bloc, no em dol reconèixer que avui ha estat brillant, ha demostrat la seva vàlua, i que he estat d’acord amb el 95% del seu anàlisi i presentació.

La voluntat de l’Anoiadiari.cat és obrir camí i ser referent en una comarca que és molt activa en la catosfera, però sempre des de iniciatives personals i aïllades. Ja era hora que aparegués algú amb voluntat de crear unions i sinergies: de crear xarxa.
Bones, molt bones, les vibracions que m’ha transmès aquest naixement digital.
Li cal a Igualada, li cal a la comarca, li cal al país.
Donaré el meu suport incondicional a la iniciativa.
Molta sort Anoiadiari.cat !!!

Salut a tots !!!!

Atracaments amb uniforme

El passat dia 2 de setembre, passades les tres de la tarda, a plena llum del dia, just en aquest punt des d’on està feta aquesta fotografia, vaig ser atracat per l’agent 089 de la Guàrdia Urbana de la ciutat d’Igualada. Podeu veure com al final de la recta, es troba la rotonda que dona entrada a la ciutat i els primers edificis d’aquesta.
El mateix dia 2 no vaig ser conscient de que estava sent objecte d’un atracament. Fins avui no he sabut que he estat robat, i fins avui no he sabut que va ser l’agent 089.
Ara sé, el vaig veure la setmana passada, no pot ser un altre que aquest, que l’agent s’amaga, com un vulgar lladre, entre els alts matolls que hi ha a l’antiga Nacional II (Estatal II pels nacionalment conscients) i ara anomenada Avda. Catalunya (té collons el canvi!), per suposat, sense número. Dic Avinguda Catalunya per que ell ho diu, ja que al ser un tram fora de la ciutat, envoltat de camps, no hi ha cap placa de carrer ni molt menys números. No hi ha lloc on posar-los. Vosaltres mateixos ho podeu veure en la foto al peu d’aquestes línies. He posat un cercle blau on suposadament va perpetrar l’atracament.

Doncs bé, el personatge s’amaga entre els matolls alts, molt alts (cercle vermell de la foto anterior) que hi ha al voral de l’antiga N-II, en un canvi de rasant, dins un cotxe anònim. Per a quedar encara més ben camuflat, s’ajup de tal manera que no se’l pugui veure assegut al volant. Doncs això, s’ajup de tal manera, el trepa, que un cop vaig veure aquest cotxe allí aparcat, i vaig pensar que ja els hi val als caçadors de cargols (tan habituals aquests dies després de caure quatre gotes) d’aparcar en un lloc tant poc adient i tant perillós per la resta de vehicles. Només un cop vaig veure que algú era dins el cotxe, doncs hi sortien just dos ulls, com espiant. Aquell dia vaig pensar que no es tractava d’un caçador de cargols (no havia plogut gota), si no d’un obsés sexual que es masturbava, per exemple, d’amagat veient passar els cotxes... hi ha de tot en aquest mon.
Doncs ni una opció ni l’altre.
Avui he rebut una denúncia, qualificada de GREU, per haver fet la bogeria de circular per aquest tram a 73 km/h!!! En plena avinguda urbana!!! Encara rai que no m’empresona’t el paio!!!
És aquí on he pogut deduir que el boig que aturava el cotxe camufladament en tal mal punt, no era ni un caçador de cargols ni un obsés sexual, si no un lladre vestit amb l’uniforme que porten els lladres a Igualada, el de Guàrdia Urbà.
Avui, sent el primer comentari en el nou bloc, no m’estendré més parlant d’aquesta mal dita policia que corre per Igualada.
La diria massa grossa.
Agafa aire, L’Espelt, respira, i segueix escrivint, com si fossis un senyor.
Fet i fet, com a català, ja sé el que és que em robin a diari i, a més, m’insultin.

Oi Ecspanya?
Gracies a Déu, puc dir que no visc a Igualada, i em queda el consol que el sou (magnífic sou per cert) d’aquesta tropa, anomenada policia, no surt dels meus impostos, si no que sols hi col·laboro, involuntàriament, cada cop que em roben.
I per acabar, he de dir que passo per aquest punt de carretera (perdó, d’avinguda) entre 6 i 8 vegades cada dia, per tant, tinc molts números per a que el robatori, que avui he conegut del lladre esmentat, sigui només la punta d’iceberg del que m’ha fet el personatge aquests darrers vint dies...
Us ho faré saber.

Salut!!!

Benvinguts...

... a la comarca de l’Anoia.
Com tota bona aventura, pots decidir com i quan començar-la, però ignores com serà i lo lluny que podrà portar-te.
Així començo l’aventura d’aquest nou bloc. Decidint quan i com. Gaudeixo amb el misteri de saber com serà i on em portarà.
Com diu el poeta... tot està per fer i tot és possible.
El quan és avui, com odia haver estat ahir o demà passat.
El com, és entrant a la comarca com m’agrada entrar-hi a mi, per carreteres comarcals, poc transitades, gaudint de l’absència de presses i assaborint els colors i el so del paisatge... lluny queda per aquí la tensió de l’A2 i el seu soroll.

Només un comentari sobre la foto de la capçalera del bloc.
Hi surten molins, aquests molins que estan tant de moda com a energia alternativa, ecològica. No entraré a posicionar-me ara sobre si estic d’acord o no en la seva implantació, en la seva contaminació visual i paisatgística, etc...
Aquests molins son a la capçalera del bloc per què és la imatge que veig cada cop que aixeco la mirada del teclat o la pantalla i miro per la finestra.
És, son, simplement el meu horitzó particular com a blocaire.