... a la comarca de l’Anoia.
Com tota bona aventura, pots decidir com i quan començar-la, però ignores com serà i lo lluny que podrà portar-te.
Així començo l’aventura d’aquest nou bloc. Decidint quan i com. Gaudeixo amb el misteri de saber com serà i on em portarà.
Com diu el poeta... tot està per fer i tot és possible.
El quan és avui, com odia haver estat ahir o demà passat.
El com, és entrant a la comarca com m’agrada entrar-hi a mi, per carreteres comarcals, poc transitades, gaudint de l’absència de presses i assaborint els colors i el so del paisatge... lluny queda per aquí la tensió de l’A2 i el seu soroll.
Com tota bona aventura, pots decidir com i quan començar-la, però ignores com serà i lo lluny que podrà portar-te.
Així començo l’aventura d’aquest nou bloc. Decidint quan i com. Gaudeixo amb el misteri de saber com serà i on em portarà.
Com diu el poeta... tot està per fer i tot és possible.
El quan és avui, com odia haver estat ahir o demà passat.
El com, és entrant a la comarca com m’agrada entrar-hi a mi, per carreteres comarcals, poc transitades, gaudint de l’absència de presses i assaborint els colors i el so del paisatge... lluny queda per aquí la tensió de l’A2 i el seu soroll.
Només un comentari sobre la foto de la capçalera del bloc.
Hi surten molins, aquests molins que estan tant de moda com a energia alternativa, ecològica. No entraré a posicionar-me ara sobre si estic d’acord o no en la seva implantació, en la seva contaminació visual i paisatgística, etc...
Aquests molins son a la capçalera del bloc per què és la imatge que veig cada cop que aixeco la mirada del teclat o la pantalla i miro per la finestra.
És, son, simplement el meu horitzó particular com a blocaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada